I
El cristal de la ventana (abierta) duplica
la palmera que el aire agita en silencio
Por el tronco sube la voz callada que el cristal
pule en el sueño
Sueño de luz en la clara dimensión de
la tarde dorada
La sangre del poema se hace luz en la cima
de la palmera
Permanece el recuerdo de muchas voces en la
quieta reverberación del cristal
Voces presentes o lejanas como nubes blancas
sobre la palmera
La palmera es perfil puro y estallido de
sorpresa
De un trazo seguro nace y se desborda
Viene de un fondo y se abre en la página
del aire
II
El poema es el trazo que queda en el aire
El trazo de la palmera y la voz de las hojas
El aire mueve el poema
Hay cicatrices de sombra en el tronco:
peldaños hacia la luz
El poema es luz y es sombra: sombra
que avanza hacia la luz
Pasado y presente en el corazón de la palmera
Instante preciso de la palabra
Se alza la voz con la palmera en el silencio
En el cristal de la ventana (abierta) repercute
el canto del aire
Sueña la palmera vuelos de pájaros, alas de ángel
El poema es ala y es vuelo
Instante ardiente, sombra y presencia
Albert Ràfols-Casamada (Barcelona, 1923-2009), Hoste de dia, Columna Edicions, Barcelona, 1994.
Versiones de Jonio González
Foto: Ràfols Casamada, Barcelona, 2007 Ricardo Cervantes /Bombers Arxiu Fotogràfic de Barcelona /Wikimedia Commons
Epíleg en forma de palmera
I
El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci
Pel tronc puja la veu callada que el vidre
perfè en el somni
Somni de llum en la clara dimensió de
la tarda daurada
La sang del poema es fa llum al cim
de la palmera
Hi ha el record de moltes veus en la
quieta reverberació del vidre
Veus presents o llunyanes com núvols blancs
damunt la palmera
La palmera és perfil pur i esclat de
sorpresa
D'un traç segur neix i es desborda
Ve d'un fons i s'obre dins la pàgina
de l'aire
II
El poema és el traç que queda en l'aire
El traç de la palmera i la veu de les fulles
L'aire mou el poema
Hi ha cicatrius d'ombra al tronc:
graons vers la llum
El poema és llum i és ombra - ombra
avançant vers la llum
Passat i present al cor de la palmera
Instant precís de la paraula
S'alça la veu com la palmera en el silenci
Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l'aire
Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel
El poema és ala i és vol
Instant ardent, ombra i presència
Epíleg en forma de palmera
I
El vidre de la finestra (oberta) duplica
la palmera que l'aire agita en silenci
Pel tronc puja la veu callada que el vidre
perfè en el somni
Somni de llum en la clara dimensió de
la tarda daurada
La sang del poema es fa llum al cim
de la palmera
Hi ha el record de moltes veus en la
quieta reverberació del vidre
Veus presents o llunyanes com núvols blancs
damunt la palmera
La palmera és perfil pur i esclat de
sorpresa
D'un traç segur neix i es desborda
Ve d'un fons i s'obre dins la pàgina
de l'aire
II
El poema és el traç que queda en l'aire
El traç de la palmera i la veu de les fulles
L'aire mou el poema
Hi ha cicatrius d'ombra al tronc:
graons vers la llum
El poema és llum i és ombra - ombra
avançant vers la llum
Passat i present al cor de la palmera
Instant precís de la paraula
S'alça la veu com la palmera en el silenci
Al vidre de la finestra (oberta) repercuteix
el cant de l'aire
Somia la palmera vols d'ocells, ales d'àngel
El poema és ala i és vol
Instant ardent, ombra i presència
Maravilla Maravilla Maravilla
ResponderBorrar+ JONIO