y, aquí y allá, oyes impromptus de tos,
como quejas abstractas a dioses que nos ignoran,
se sienten murmullos y pasos ligeros:
nadie está solo.
Sonríes, sobrevives,
te duermes mansamente.
El tiempo se te va.
Regresa el dolor,
te dan calmantes,
te dan la mano.
Antoni Turull (Barcelona, España, 1933-Bristol, Inglaterra, 1990), Bitllet de tornada, Empúries, Barcelona, 1990
Versión de Jonio González.
Nocturn
Una llum pàl.lida envaeix tota la sala
i, aquí i allà, escoltes impromptus de tos,
com queixes abstractes a déus que ens ignoren,
se senten murmuris i passes lleugeres:
ningú no està sol.
Somrius, sobrevius,
t'adorms mansament.
El temps se te'n va.
Retorna el dolor,
et donen calmants,
et donen la mà.
Nocturn
Una llum pàl.lida envaeix tota la sala
i, aquí i allà, escoltes impromptus de tos,
com queixes abstractes a déus que ens ignoren,
se senten murmuris i passes lleugeres:
ningú no està sol.
Somrius, sobrevius,
t'adorms mansament.
El temps se te'n va.
Retorna el dolor,
et donen calmants,
et donen la mà.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario