Mostrando las entradas con la etiqueta Vicent Andrés Estellés. Mostrar todas las entradas
Mostrando las entradas con la etiqueta Vicent Andrés Estellés. Mostrar todas las entradas

sábado, junio 09, 2012

Vicent Andrés Estellés / Hotel París



Hotel París

Como está el hijo sin padres y están los padres sin hijo
y muchachas, en el cine, con las piernas abiertas
y una mano entre los muslos, y el rosario en familia,
y está el peón que se mata al caer de un andamio
y el hombre que hace el pan y el que lleva un metro
para conocer el tamaño adecuado del ataúd
y como están los tranviarios que trabajan la noche
de fin de año y los agujeros de los lavabos y
el ascensor con una luz sucia amarillenta esperando
mientras tanto la portera se emborracha de vino
y mea por la escalera y la hija tiene miedo
y el marido lo está haciendo con la mujer del médico
y los tranvías terribles con el alboroto de los hierros
y el médico que se dedica a romper nueces
mientras tanto la portera va meando por la escalera
y llamando a las puertas con un golpe de teta
y el hijo de la del arpa que ha muerto hace tres días
llora y llora y enciende un cirio y mete el cirio
en la botella de vino y contempla a la Loren
y entonces la suiza grita por los pasillos
y el primo la sigue blandiendo el candelabro
y la muchacha que se acuesta más temprano que nunca
y un frío como una mano le sube por los muslos
y por un instante piensa que tiene el culo más pequeño
y los vecinos que han muerto los dos intoxicados
el otro día y la madre y la hija no tienen
ganas de comer nada y lloran como ratas
y el primo y la suiza que duermen brutalmente
y el candelabro encendido y la colcha encendida
las cortinas encendidas y todo el piso encendido
los nobles caballeros enterrados en los claustros
mientras tanto la portera mea por los escalones
y el marido no puede más y la mujer del médico
se va y agarra al médico y le dice hijo de puta
y se la mete entre las piernas y todo arde
y la nena que llora sola en la portería
y las inscripciones obscenas de los retretes
y el cráneo rebotando en todos los escalones.

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, Valencia, 1924-Valencia, 1993), Hotel París, Edicions 62, Barcelona, 1973
Versión de Jonio González


L’Hotel París

Com hi ha el fill sense els pares i els pares sense el fill
i xiques, al cinema, amb les cames obertes
i una mà entre les cuixes, i el rosari en família,
i hi ha el peó que es mata caent des d’un andami
i l’home que fa el pa i hi ha qui porta un metre
per saber el tamany escaient del taüt
i com hi ha els tramviaires que treballen la nit
de cap d’any i els forats de les piques i hi ha
l’ascensor amb un llum brut groguenc esperant
mentrestant la portera s’emborratxa de vi
i pixa per l’escala i la filla té por
i el marit està fent-ho amb la dona del metge
i els tramvies terribles amb l’enrenou dels ferros
i el metge que es dedica a trencar les anous
mentrestant la portera va pixant per l’escala
i trucant a les portes amb un colp de mamella
i el fill de la de l’arpa que s’ha mort fa tres dies
plora i plora i encén un ciri i posa el ciri
i l’ampolla de vi i contempla la Loren
i llavors la suïssa crida pel passadís
i el cosí la segueix brandant el canelobre
i la xica que es gita més aviat que mai
i un fred com una mà li puja per les cuixes
i hi ha un instant que pensa que té el cul més petit
i els veïns que s’han mort els dos intoxicats
l’altre dia i la mare i la filla no tenen
ganes de menjar res i ploren com les rates
i el cosí i la suïssa que dormen brutalment
i el canelobre encès i el cobertor encès
les cortines enceses i tot el pis encès
els nobles cavallers enterrats en els claustres
mentrestant la portera pixa pels escalons
i el marit no pot més i la dona del metge
se’n va i agafa el metge i li diu fill de puta
i se’l fica entre cames i tot es pega foc
i la nena que plora sola a la porteria
i les inscripcions obscenes del comuns
i el crani rebotant per tots els escalons.

---
Foto: Vicent Andrés Estellés en Diario Digital D'Ontinyent