El invierno es justo, restituye la luz
a su límite más puro,
mezcla presencia y olvido en el corazón de las doncellas
y nos incita quietamente a la ternura.
Todo el verano hemos holgado
y ahora los caminos se ahusan y definen
y los ladridos de los perros en la noche
son estremecedoramente próximos.
Regresaremos a la perdida intimidad
y a los viejos libros de siempre,
como quien regresa de nuevo a la casa del padre,
un poco menos puros pero quién sabe si un poco
más dóciles al mensaje.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Cataluña, España, 1929 – Vich, Cataluña, España, 2003), L'arrel i l'escorça, Edicions del Mall, Barcelona, 1983
Versión de Jonio González
L'hivern
és just, restitueix la llum
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs però qui sap si una mica
més dòcils al missatge.
al seu límit més pur,
mescla presència i oblit al cor de les donzelles
i ens incita quietament a la tendresa.
Tot l'estiu hem folgat
i ara els camins s'afuen i es precisen
i el lladruc dels gossos a la nit
és colpidorament pròxim.
Tornarem a la perduda intimitat
i als vells llibres de sempre,
com qui torna de nou a la casa del pare,
una mica menys purs però qui sap si una mica
més dòcils al missatge.
No hay comentarios.:
Publicar un comentario