Ahora sí que me he perdido
El niño que se acerca
también se aleja
se pierde al llegar
es decir
el niño que se aleja
se acerca para perderse
y dando por hecho
que no sabemos
quién es este niño
y de todos modos
antaño la música
era más blanca
y cómo es posible sin embargo
que fuese blanca
y qué tiene que ver
la música
con el acercarse
y el alejarse
La rodilla que fuma
si voluntad equivale a deseo
te haré mal imagino
esta araña
que trepa por la pared
un concierto de guitarra
in memoriam
quizá eran dos
de pronto sin embargo las gotas
y los pasos contados
el almendro y la guía de Italia
ay todo crece en un verde
sin adjetivo
Carles Hac Mor (Lleida, Cataluña, España, 1940-Sant Feliu de Guíxols, Cataluña, España, 2016), Barcelona Review, nº 35, marzo-abril de 2003.
Versiones de Jonio González
Foto: Carles Hac Mor La Vanguardia
ARA SÍ QUE M’HE PERDUT
l’infant que s’acosta
també s’allunya
i es perd en arribar
és a dir
l’infant que s’allunya
s’acosta per perdre’s
amb el benentès
que no sabem
qui és aquest infant
i de tota manera
antany la música
era més blanca
i com pot ser però
que fos blanca
i què hi té a veure
la música
amb acostar-se
i allunyar-se
EL GENOLL QUE FUMA
si voluntat equival a desig
et faré mal m’imagino
aquesta aranya
que s’enfila per la paret
un concert de guitarra
in memoriam
o potser n’eren dues
de sobte però les gotes
i les passes comptades
l’ametller i la guia d’Itàlia
ai tot creix en un verd
sense adjectiu
No hay comentarios.:
Publicar un comentario