viernes, abril 22, 2016

Carles Hac Mor / Dos poemas













Ahora sí que me he perdido

El niño que se acerca
también se aleja
se pierde al llegar
es decir
el niño que se aleja
se acerca para perderse
y dando por hecho
que no sabemos
quién es este niño
y de todos modos
antaño la música
era más blanca
y cómo es posible sin embargo
que fuese blanca
y qué tiene que ver
la música
con el acercarse
y el alejarse


La rodilla que fuma

si voluntad equivale a deseo
te haré mal imagino
esta araña
que trepa por la pared
un concierto de guitarra
in memoriam
quizá eran dos
de pronto sin embargo las gotas
y los pasos contados
el almendro y la guía de Italia
ay todo crece en un verde
sin adjetivo

Carles Hac Mor (Lleida, Cataluña, España, 1940-Sant Feliu de Guíxols, Cataluña, España, 2016), Barcelona Review, nº 35, marzo-abril de 2003.
Versiones de Jonio González

Foto: Carles Hac Mor La Vanguardia

ARA SÍ QUE M’HE PERDUT 

 l’infant que s’acosta
 també s’allunya
 i es perd en arribar
 és a dir
 l’infant que s’allunya
 s’acosta per perdre’s
 amb el benentès 
 que no sabem
 qui és aquest infant
 i de tota manera
 antany la música
 era més blanca
 i com pot ser però
 que fos blanca
 i què hi té a veure
 la música 
 amb acostar-se
 i allunyar-se


EL GENOLL QUE FUMA 

si voluntat equival a desig
et faré mal m’imagino
aquesta aranya
que s’enfila per la paret 
un concert de guitarra
in memoriam
o potser n’eren dues
de sobte però les gotes 
i les passes comptades
l’ametller i la guia d’Itàlia
ai tot creix en un verd
sense adjectiu

No hay comentarios.:

Publicar un comentario